M1. Unitat 3. Aspectes de lideratge, distància òptima i participació

3. El lideratge de l’alumnat

Hem parlat del lideratge formal, que és el que exerceix la persona que té l’encàrrec formal de conduir el grup: la persona formadora. Cal, però, analitzar el paper de l’alumnat participant en els cursos, perquè en dinàmiques grupals sempre hi ha diversos lideratges que operen simultàniament i perquè en qualsevol activitat formativa és important buscar i afavorir el protagonisme de les persones participants: l’alumnat.

En qualsevol grup es poden identificar dinàmiques grupals que generen subgrups o petits grups organitzats al voltant d’un o una líder. En alguns casos aquests lideratges participants són constructius i ajuden a cohesionar el grup; en altres no ho són i poden generar disrupcions. Aquests subgrups es van conformant en funció de les dinàmiques que es generen durant el curs, i convé potenciar els primers i minimitzar els segons. Per fer-ho, es poden:

  • Fer agrupacions diferents en funció de les diferents activitats que es van desenvolupant.
  • Assignar rols i responsabilitats igualment en funció de com s’identifiquen els diferents perfils.
  • Utilitzar estratègies de comunicació i aproximació a cadascun dels participants per potenciar alguns comportaments i mirar de canviar-ne d’altres.

En molts casos, els elements de la unitat 2 (autoestima i motivació) ajuden a entendre les dinàmiques dels subgrups poc constructius.

És important també considerar la dinamització del grup de participants a partir d’objectius de grup:

  • Potenciar la participació d’aquelles persones que participen menys.
  • Moderar la participació de les persones que acostumen a monopolitzar-la.
  • Buscar la complicitat perquè el mateix grup afavoreixi aquestes dinàmiques en què tothom participa.

Si bé el formador lidera formalment el grup, aquells alumnes que tenen més facilitat per a la matèria són potents aliats per coliderar el procés.

En l’assignació de tasques als grups de treball, sobretot al principi de curs, val la pena fixar qui liderarà el treball o altres rols com el de moderador o el de la persona que presentarà el treball si s’escau, que no té per què ser qui ha liderat el grup.

El lideratge de l’alumnat es manifesta, doncs, de manera espontània en funció de la mateixa dinàmica dels grups, però també cal afavorir-lo a partir dels objectius i les estratègies formatives.

És important aprofitar el seu potencial perquè el màxim nombre de persones contribueixin amb el seu lideratge a la bona marxa de la formació i de les dinàmiques d’interacció entre participants i entre participants i la persona formadora.

En aquest context té sentit parlar, per exemple, de mediació, de tutoria o d’avaluació entre iguals, de les dinàmiques de deliberació, debat i moderació liderades pel propi alumnat per decidir activitats, per decidir i regular normes, per gestionar conflictes o per exposar dubtes, neguits o propostes.

En un context formatiu, té sentit explotar dues preguntes molt senzilles que apel·len al lideratge per a l’aprenentatge del mateix alumnat. Són dues preguntes que també és útil plantejar-se com a persona formadora i interpel·len el grau de consciència i protagonisme de cadascú respecte a allò que està fent i la seva posició respecte a allò que està fent:

  • Què estàs fent?: fa referència al nivell de consciència respecte a allò que s’està fent (tant si és una activitat formativa com si és un comportament disruptiu). Tenir consciència d’allò que es fa és el primer requisit per poder ser protagonista del curs de l’acció, en el sentit de reforçar-lo o en el sentit de mirar de modificar-lo si no és satisfactori o acceptable.
  • Per a què ho estàs fent?: fa referència a la finalitat que es persegueix amb aquella activitat o aquell comportament. En contextos formals d’aprenentatge (una aula), sovint fem les coses perquè ens les demanen o “perquè toca” (“Estic fent un problema de matemàtiques perquè som a l’hora de matemàtiques” o “estic aplicant aquesta estratègia o fórmula perquè m’han dit que ho faci”), quan allò desitjable seria tenir consciència del perquè estem fent quelcom i de quina utilitat o, millor, quina finalitat persegueix fer-ho.

Sense obsessionar-se ni amb l’utilitarisme de tot allò que fem ni en la justificació permanent de tot allò que proposem, sí que és bo incorporar la idea de propòsit i finalitat en allò que fem perquè, si no, sovint fem les coses “perquè sí”.

Davant el que hem vist, planteja’t les preguntes anteriors davant les activitats que proposes als teus alumnes:

  • Què estàs fent?
  • Per a què ho estàs fent?
Pujar