Participar vol dir prendre part, vincular-se i esdevenir subjecte actiu d’alguna activitat. La participació mobilitza recursos personals i permet afrontar desafiaments i situacions d’interacció amb altres.
En contextos d’ensenyament i aprenentatge, la participació facilita les oportunitats d’aprenentatge perquè genera atenció (que és un prerequisit per a l’aprenentatge, juntament amb la motivació) i vincles amb l’activitat, i tots ells són potents preventius contra la desafecció i l’abandonament.
En qualsevol context de formació, la participació pot tenir concrecions molt diferents i alhora planteja desafiaments importants. Vivim en un moment en què hom s’exclama de la manca de participació i d’implicació de molts alumnes en els processos formatius als quals assisteixen, i per això és útil dedicar-hi els darrers apartats d’aquesta unitat.
La participació és un dels conceptes que tothom empra en contextos educatius però de la qual sovint no es destria el significat, que, quan es vol concretar, ofereix visions diferents.
La participació és una activació de la persona que participa, però no tothom ho fa de la mateixa manera. Cal focalitzar l’atenció, i aquest és el nivell bàsic, però alhora imprescindible, per parlar de participació.
Focalitzar els sentits vol dir escoltar i mirar l’estímul que constitueix el centre d’atenció, sovint, en contextos tradicionals, allò que diu i fa el formador, però també les intervencions de l’alumnat, la visualització d’un vídeo o diapositives o qualsevol altra activitat. Mirar i escoltar vol dir també connectar els sentits amb l’activitat conscient (aquella que et permet respondre a les preguntes “què fas?” i “per a què ho fas?”). És el que diferencia mirar i veure o escoltar i sentir.
L’atenció és una focalització i, com a tal, és limitada en:
-
El temps, perquè consumeix energia. Això vol dir que no podem estar atents tota l’estona de la mateixa manera perquè apareix la fatiga i, amb ella, minva l’atenció. Per això les activitats de més complexitat, aquelles que requereixen de més atenció, es programen al principi del dia (no a primera hora, en què sovint encara estem connectant, però sí a segona, per exemple, per garantir una bona reserva d’energia disponible).
-
El nombre d’estímuls, perquè no pot anar més enllà de 6 o 7 simultàniament. Si l’atenció és concentrada, aleshores cal que siguin menys estímuls (per això per estudiar aspectes complexos i difícils, cal limitar els estímuls i fer-ho en un lloc en silenci, per exemple). Si l’activitat és de baixa concentració perquè és de baixa complexitat i dificultat, aleshores poden aparèixer altres estímuls.
La participació i l’atenció són selectives cap a aquells estímuls que tenen més intensitat o que interessen més, i això no sempre s’identifica amb l’activitat proposada a l’aula. La presència de distractors (la gana, una preocupació important, el soroll, un excés d’estímuls, la imminència d’una altra activitat que agrada molt, etc.) dificulta l’atenció i la desvia.
Dels elements anteriors se’n desprèn que, per mantenir l’atenció, cal tenir en compte un conjunt d’aspectes:
-
Programar les sessions de menys complexitat a més i acabar amb menys complexitat o dificultat.
-
Organitzar les activitats més complexes i difícils al principi de la jornada o de l’horari perquè a darrera hora l’energia disponible és menor i cal ubicar-hi activitats més simples.
-
Limitar els estímuls, el moviment, les interrupcions en activitats complexes i dificultoses.
-
Procurar que els estímuls que emprem siguin intensos i atractius (to de veu, volum, recursos multimèdia, il·lustracions, material d’aula…).
-
Identificar els símptomes de fatiga o manca d’atenció per variar l’activitat.
-
Procurar activitats d’elevada implicació i participació com a fórmules per incrementar l’atenció.
La participació també es pot analitzar, al marge de l’atenció, com una gradació que va des de la presència fins a l’organització d’activitats:
-
Presència a l’aula i escolta activa
-
Interacció comunicativa per fer preguntes o comentaris
-
Elaboració de propostes
-
Organització d’activitats
-
Gestió i desenvolupament d’activitats
-
Foment i dinamització de la participació dels altres
-
Implicació en la planificació i avaluació de propostes complexes
Els exemples anteriors representen diferents nivells de participació i d’implicació en les dinàmiques d’aula. Cal tenir en compte que no tot l’alumnat hi participarà de la mateixa manera i que, en funció del context de cadascun dels alumnes, uns nivells o altres es podran considerar òptims sense necessitat de comparar-los.