Per incorporar estratègies relacionades amb aquest concepte, es poden considerar elements com l’empatia, la comunicació i l’assertivitat.
L’empatia consisteix a ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre i entendre com les seves circumstàncies i els seus raonaments tenen sentit en aquella perspectiva i poden explicar els seus comportaments i les seves demandes o dificultats.
Ajuda a modular la distància òptima i millorar la posició des de la qual cal actuar professionalment. Empatitzar no vol dir adoptar la posició de l’altre ni assumir com a propi el seu problema o dificultat, però sí entendre’l des d’una perspectiva diferent a la pròpia, considerant els elements propis d’aquella perspectiva.
En contextos formatius, torna a tenir sentit entendre determinats comportaments disruptius o de desafecció des dels conceptes d’autoestima i motivació, per exemple.
Naturalment, la manca d’empatia fa difícil establir la distància òptima i generalment ens allunya excessivament de l’altre.
La comunicació és un altre element clau per millorar la distància òptima. Utilitzar els registres comunicatius adequats ens apropa a l’alumnat i ens fa més assequibles. Com a elements aproximadors podem destacar:
-
Aproximar els codis (que no sempre han de ser acadèmics o distants) utilitzant elements col·loquials, informals o d’humor (no sarcasme) per exemple. Exigir formes de tractament excessivament formals pot tenir l’efecte contrari.
-
Utilitzar missatges de disponibilitat i proximitat.
-
Actuar congruentment amb els missatges: Aquest aspecte és clau perquè el comportament no deixa de ser també un missatge que l’alumnat rep, processa i interpreta.
Si diem que estem a la seva disposició sempre que ho necessitin però no responem els correus electrònics, o no donem pas a les seves preguntes, o ridiculitzem determinades preguntes, encara que diguem que estem a la seva disposició, acabaran interioritzant que no és veritat.
Cal fer una especial menció a la comunicació no verbal, concretada en els comportaments però també en altres aspectes, com la gestualitat, el moviment a l’aula, la mirada (o la seva absència), els silencis o els canals que emprem per comunicar-nos. Tot plegat ens servirà també per establir oportunitats de comunicació o barreres.
L’assertivitat és un altre concepte relacional, vinculat a la comunicació, que ajuda a establir distàncies òptimes en la relació entre ensenyament i aprenentatge.
Un comportament assertiu és aquell que permet afrontar situacions conflictives o no conflictives sense posicionar-nos ni en l’agressivitat ni en la submissió en la manera de comunicar-nos amb els altres.
L’agressivitat envaeix els espais dels altres i els pot fer reaccionar igualment amb agressivitat o amb comportaments submisos.
Quan un alumne crida, podem cridar i ens situem en el mateix comportament, que pot ser agressiu perquè un volum excessiu és invasiu; també podem retirar-nos o guardar silenci o acceptar allò que demana pel volum que utilitza, i aleshores seria un cas de submissió, o podem mantenir un to de veu normal per expressar que quan hom rep crits se sent envaït i per demanar que procuri mantenir un volum adequat.
Les respostes assertives no són ni agressives (perquè no envaeixen l’espai de l’altre) ni submises, però permeten no acceptar l’agressivitat sense sumar-s’hi. Un comportament assertiu és propi de professionals de la formació i pot entrenar-se.
Per saber-ne més
El Departament d’Ensenyament disposa d’un conjunt ampli de recursos per treballar l’assertivitat.