M1. Unitat 3. Aspectes de lideratge, distància òptima i participació

6. La confiança i l’autenticitat

La confiança i l’autenticitat tenen a veure amb l’autoestima que desenvolupem com a professionals de la formació.

La confiança es dona quan una persona dedicada a la formació experimenta en el context professional un cert control sobre les dinàmiques, els processos i els resultats que espera obtenir. Quan l’activitat formativa li proporciona elements d’enriquiment professional i de progrés professional, la confiança augmenta i les possibilitats d’afrontar la complexitat i els desafiaments també augmenten.

L’autoconfiança, que és un concepte relacionat amb l’autoestima, en aquest cas professional, és un activador de la competència docent.

Igual que, pel que fa als participants, quan parlem de l’autoestima parlem de l’augment de les expectatives i aspiracions, en el context del formador, la millora de l’autoestima, o més ben dit, disposar d’una autoestima com a formador positiva i ajustada, també ajuda a fixar millor i a augmentar el nivell d’expectatives i d’aspiracions.

Finalment, una autoestima ajustada i positiva com a formador, que equivaldria a valorar-nos positivament perquè disposem progressivament de recursos que ens fan treballar professionalment tenint un cert control de dinàmiques i resultats, ens situa en el millor escenari per interactuar satisfactòriament amb l’alumnat i amb altres professionals. Els conceptes emprats en la unitat 2 sobre autoestima poden aplicar-se també en el context del formador i proporcionen un marc d’exploració i anàlisi primer i de millora posterior.

L’autenticitat és el darrer factor que es relaciona amb el lideratge i té a veure amb la congruència entre el comportament docent i el perfil del formador, és a dir, el grau en què la manera de desenvolupar la tasca docent és coincident amb la manera de comportar-se com a persona.

En la mesura que un formador pot fer compatibles els elements que el caracteritzen personalment amb l’estil docent, l’alumnat percep aquesta congruència i facilita la confiabilitat. Per contra, quan un docent vol adoptar un posat o un comportament que no és congruent amb la manera de ser, sovint la discrepància és percebuda com una falta d’autenticitat i, per tant, com una impostura.

Per això, en parlar de lideratge, s’esmentava la necessitat de potenciar les característiques personals en l’exercici d’aquesta funció i, en tot cas, de buscar mecanismes per moderar aquells trets que considerem que interfereixen en la praxi docent.

Pujar