Mòdul 6. L’educació inclusiva: una atenció globalitzada de l’infant

4. Què ens ofereix un sistema educatiu inclusiu?

Com hem dit anteriorment l’escola inclusiva és una escola de tots i per a tots. Per tant, inclusió vol dir tenir l’oportunitat d’aprendre i ser diferents amb els altres.

En conseqüència, el que ha d’oferir l’escola i el que es planteja quan es vol treballar de manera inclusiva és:

  • Oportunitats d’aprenentatge per a tots els infants.
  • Qualitat educativa.
  • Enriquiment per a tothom: els infants, les famílies i els professionals. L’oportunitat d’aprenentatge és per a TOTS els agents que participen en el projecte i l’escola.
  • Aprenentatge amb i dels companys: poder compartir el màxim d’experiències amb els altres.
  • Eina de transformació social: incloure l’escola inclusiva dins del sistema educatiu i social.

El dia a dia a l’escola ens fa aprendre els uns dels altres, ens fa proposar-nos reptes (crear nou material, nous espais, noves metodologies…) que acaben sent beneficiosos per a tots els infants, no només per a aquells infants amb necessitats específiques de suport educatiu.

Què ha de garantir una escola inclusiva?

Cal partir dels potencials dels infants per generar processos d’aprenentatge vivencial, funcional, significatiu i individualitzat. D’aquí partiran diversos objectius com:

  • Buscar la màxima participació de l’alumnat.
  • Identificar les barreres de l’aprenentatge.
  • Planificar estratègies metodològiques i organitzatives per disminuir-les.
  • Partir de les capacitats, les fortaleses i els potencials personals.
  • Establir objectius del procés per adquirir competències.
  • Formar els professionals que treballen en el projecte i compartir la informació i els progressos dels infants.

L’educació inclusiva ha de partir d’una reflexió i una avaluació en tres plans o dimensions fonamentals en la vida escolar de qualsevol centre educatiu (Booth, T. i Ainscow, M., 2011):

  • La cultura: valors, creences, principis, marc identitari, pensament i creences, comunitat educativa, ideari.
  • La política: organització, planificació, estratègies, anàlisi, valoració i programació.
  • La pràctica: aprenentatge, pràctica diària, flexibilitat, autonomia i cooperació.

Aquest plantejament ens ajuda a saber on adreçar-nos quan hem de resoldre alguna tasca o hem de demanar ajuda. Per tal de saber-ho, hem de buscar qui hi està implicat.

L’educador o educadora ha de saber a qui demanar ajut o si s’ha d’exposar algun cas particular en equip. Arran d’això potser la solució només és:

  • Canviar l’organització de les rutines diàries de l’infant (pràctica).
  • Adaptar la programació de l’infant (política).
  • Canviar uns valors o principis, és a dir, abans treballàvem per projectes i ara treballarem per ambients (cultura).
Pujar