L’educador és corresponsable amb la família i els altres agents educadors del desenvolupament de tots els infants de l’escola. Ha de conèixer i fer servir tots els recursos i les estratègies explicats per dur-los a la pràctica en el dia a dia.
L’educació és un procés transversal en què intervenen múltiples factors, tots ells pensats estratègicament per assolir els objectius marcats al projecte curricular. Les activitats, els espais (tant físics com temporals), els materials… tenen una intencionalitat educativa, són moments significatius de la vida de l’infant.
S’han de fer propostes educatives dissenyant, planificant i oferint espais motivadors i generadors d’aprenentatge a cadascun dels infants del grup. El material estarà pensat i adaptat a cada infant segons les seves capacitats, amb la finalitat que la proposta es consolidi en funció dels objectius d’aprenentatge individual.
Personalitzar l’ensenyament suposa ajustar l’acció educativa a les característiques personals de l’alumne. Per aquest motiu, s’han de fer propostes obertes que permetin diferents nivells de resolució i de complexitat (activitats multinivell).
Quan parlem de propostes multinivell, ens referim a poder barrejar infants de diverses edats i oferir material i propostes que abastin totes les etapes evolutives per arribar al màxim a tots els infants. A partir d’una proposta marc, cada alumne la pot desenvolupar segons els seus interessos i les seves capacitats; per a aquells alumnes que ho necessiten, es fan propostes més acotades, senzilles o dirigides.
A l'escola Trencadís es barregen els infants del grup 1-2 anys amb els infants del grup 2-3 anys. D'aquesta manera s’aconsegueix reduir ràtios i tenir infants de diversos nivells evolutius (multinivell), cosa que permet integrar millor els infants amb NESE, ja que es proporciona material divers i propostes variades. A més a més, s'ofereix una riquesa d'aprenentatge més gran entre ells. Aquesta mesura globalitzada no només ajuda aquests infants amb necessitats educatives sinó tots els infants.
Una altra mesura que s'ha pres és compartir el suport educatiu entre diverses estances. Aquest suport no és només per als nens amb necessitats educatives, sinó que es fa servir per reduir grups. D'aquesta manera s'arriba millor a tots els infants i no hi ha una possible tendència a treballar de manera individualitzada amb el nen amb necessitats, sinó que tots els infants hi participen, ja que es treballa sempre de la manera més inclusiva possible.
Els hàbits i les rutines donen estructura en el dia a dia i ajuden els infants a sentir-se segurs. Com a educadors, hem de vetllar perquè cada infant exerceixi la seva autonomia aprofitant al màxim les seves capacitats. Ser autònom no vol dir solament fer les coses per un mateix, sinó participar en funció de les possibilitats. Un infant pot fer servir la seva autonomia a l’hora del menjar decidint quan obre la boca. L’educador ha de copsar aquestes habilitats i fer sentir l’infant protagonista en cada hàbit que es treballa (retirant els suports quan no siguin necessaris).
Cada infant té un ritme i una forma d’aprenentatge diferents. Ser responsable d’un grup d’infants implica adornar-se de la realitat de cada un per afavorir les condicions que permetin el desenvolupament del grup.
L’evolució de l’infant és l’indicador d’avaluació principal per revisar la pràctica educativa. Els aspectes abans comentats serveixen com a eina per revisar de manera constant la intervenció educativa i assegurar així l’aprenentatge de tots els infants.
A l'escola Trencadís es dona molta importància als hàbits i les rutines. A continuació se n’expliquen alguns que es troben presents en el dia a dia de l'escola.
Al matí, a l'hora de la rotllana del bon dia, es canta una cançó amb llengua de signes, que aprenen tots els infants. A més, s’afegeixen altres paraules amb llengua de signes que s’utilitzen amb tots els infants. Així, tots els nens es poden comunicar entre ells i no només amb l'adult.
També es fan servir pictogrames que es posen a l'abast de tots els infants perquè es puguin comunicar entre ells. Curiosament s’ha observat infants jugant al joc simbòlic que, quan volen donar menjar als ninos, els ensenyen el pictograma del menjar.
Una altra cosa que cal tenir en compte és com s’estructuren les rutines i les propostes. Tot el que va succeint durant el dia té un inici i un final. Per tant, és important fer sempre una introducció d'allò que passarà i una cloenda. Un element que pot ajudar són personatges (ninos, titelles, persones de referència…) que ajudin a fer les presentacions i els tancaments de les propostes o els canvis d'espai a l'escola. També el que es pot introduir és el ja està amb llenguatge de signes, indicant que allò que s’acaba de fer ha finalitzat i que, per tant, començarà una cosa nova. Per exemple: “Ja està de rentar-se les mans, ara anem a dinar.”
Respecte als espais, a més d'un personatge de referència, es poden tenir fotografies a les aules del pati, de la sala d'usos múltiples o d'altres, i també fotografies de l'equip que forma part de l'escola. Així, quan anticipem allò que passarà, ens podem ajudar d'aquest material. Per exemple, abans d’anar al pati amb la Mireia, ensenyem la fotografia del pati i la fotografia de la Mireia. Quan treballem en petits grups, aquestes mateixes fotografies ajudaran els infants a triar l'espai on volen anar o la proposta que volen fer i l'adult de referència amb qui estaran.