Els centres han de planificar les mesures i els suports educatius a partir de l’observació del progrés dels alumnes i de les seves necessitats, a fi de donar a cadascú la intensitat de suport adequada per millorar-ne el nivell competencial.
-
Les mesures per a l’atenció educativa són les accions i actuacions organitzades pels centres i destinades a reduir les barreres de l’entorn educatiu que poden obstaculitzar el progrés de tots els alumnes, a prevenir les dificultats d’aprenentatge i a assegurar un millor ajustament entre les capacitats dels alumnes i el context d’aquest aprenentatge.
-
Els suports són els recursos personals, materials i tecnològics i els ajuts contextuals i comunitaris que els centres utilitzen per aconseguir que les mesures planificades siguin efectives i funcionals.
Font: Direcció General d’Educació Infantil i Primària (2015)
Les mesures i els suports universals són els que s’adrecen a tots els alumnes. Es recullen en el projecte educatiu del centre i en les seves normes d’organització i funcionament i han de quedar concretats en el Pla d’acollida de l’alumnat i del professorat, en el Pla d’acció tutorial i en les programacions d’aula.
Els apliquen tots els professionals del centre de manera coordinada i des de la corresponsabilitat.
Han de permetre flexibilitzar el context d’aprenentatge, proporcionar als alumnes estratègies per minimitzar les barreres de l’entorn i garantir la convivència i el compromís de tota la comunitat educativa.
Les mesures i els suports addicionals permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge que poden comprometre l’avenç personal i escolar d’alguns alumnes.
Aquestes mesures han de vincular-se a les mesures i els suports universals previstos al centre i cercar la màxima participació en les situacions educatives del centre i de l’aula.
La concreció de les mesures i els suports ha de quedar recollida en els documents del centre, en les programacions d’aula i, si escau, en els plans individualitzats (PI). En aquests ha de constar una previsió temporal de les mesures i els suports, i en la planificació cal preveure els indicadors d’avaluació que n’orientaran la retirada.
Tots els docents del centre tenen la responsabilitat de proporcionar les mesures i els suports addicionals que els alumnes necessitin. Aquesta intervenció pot estar orientada pels mestres especialistes d’educació especial, els mestres especialistes d’audició i llenguatge, els mestres de pedagogia terapèutica, els professors d’orientació educativa i els tutors d’aula d’acollida.
Les mesures i els suports intensius són específics per als alumnes amb necessitats educatives especials, estan adaptats a la seva singularitat i permeten ajustar la resposta educativa de forma extensa, amb una freqüència regular i, normalment, sense límit temporal.
L’aplicació de qualsevol mesura o recurs intensiu ha de cercar la màxima participació de l’alumne en les situacions educatives del centre i de l’aula, i ha de vincular-se a les mesures i els suports universals i addicionals previstos al centre.
Les mesures i els suports intensius es proposen a partir de l’avaluació psicopedagògica que fonamenta el dictamen d’escolarització o l’informe de reconeixement de necessitats educatives especials, elaborat per l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) en col·laboració amb els mestres i el professorat del centre, els pares o tutors legals i l’alumne i, si escau, altres especialistes.
L'aplicació de mesures i suports intensius comporta l'elaboració prèvia d'un pla individualitzat (PI), en el qual s'han de concretar els objectius, els professionals implicats que s'han de coordinar, les adaptacions metodològiques i els indicadors de seguiment del progrés que permetin avaluar-ne l'eficàcia i fer-hi els reajustaments necessaris.
Un exemple de suport intensiu seria una cadira adaptada o un adaptador de pinzell per fer una proposta de pintura.
Font: Direcció General d’Educació Infantil i Primària (2015)